Aquest matí he anat a votar. Confesso que he votat al partit que he votat sempre. I també he de confessar que no el voto per les coses que fan al barri perquè, en la meva humil opinió, van abandonar el barri fa molts anys, van abandonar el barri que els hi va donar l'alcaldia en les primeres eleccions democràtiques enfront del PSC. Perquè, sí, estic confessant que sóc d'esquerres. D'esquerres i de Sant Cosme. Una cosa que durant molt de temps era consubstancial però que fa temps, a contracor de molta gent del barri, ja no és així.
Però jo els continuo votant perquè malgrat els canvis de nom i els canvis de color -estètic que no polític- continuen defensant pel conjunt d'El Prat (sic) les coses més semblants a les que defenso jo. Perquè considero que malgrat tot continuen tenint el color vermell i la justicía social com a valors principals. Perquè en continuo creient això de 'ni un pam més'.
Com deia, avui he anat a votar i quan he entrat al col·legi electoral m'he trobat a la meva esquerra una representant d'esquerra republicana i una altra d'un partit de joves i jubilats. A la meva dreta, en canvi, es trobava l'Alejandro, veí meu de tota la vida, persona honrada i cabal, a les antípodes de la meva forma de pensar i el major mèrit conegut del qual era que xutava molt fort quan jugaven al fútbol de nens. L'Alejandro, després d'estar a les meses electorals de forma habitual durant molts anys i sempre per un partit diferent, sempre dins la banda dreta, avui es presenta com a candidat a regidor pel PSC. No he vist que portés cap distintiu però ja el coneixem tots.
He agafat el vot, com faig sempre i m'he dirigit a l'urna del districte 4/4 on sempre he votat. A la mesa, a més de la presidenta i d'una vocal hi era el cosí de la dona de l'Alejandro. M'ha mirat una mica malament potser perquè ja no li compro el diari com he fet durant una pila d'anys quan tenien un quiosc. M'ha saludat amb molta educació i ha mirat amb molt interès no fos cas que hi fos al cens. Això malgrat que em coneix des de uns cinquanta anys, aproximadament. Portava una credencial amagada a la butxaca, credencial del PSC, malgrat que tots coneixem que la seva tradició familiar ha estat sempre molt més a la dreta. En tot cas, també persona honrada i cabal.
Per últim, he vist una persona alta i elegant al fons del col·legi. M'ha semblat que era un antic regidor i he anat a saludar-lo. Bé, a saludar-lo i a desfogar-me una mica. Li he preguntat què li semblava que no hi haguès cap interventor del seu partit que fos del barri. De fet, ell tampoc no és del barri. I m'ha donat la mà, molt amablement i m'ha contestat que era cosa de les altes instàncies.
I aquest és el petit drama electoral de Sant Cosme. Com un barri progressista, un barri que sempre havia votat de forma majoritària al partit que està a l'esquerra del PSC, i que tan de bo torni a guanyar les eleccions, va ser abandonar per aquest partit ja fa uns anys i que ara, fins i tot, quan vas a votar no té, ni tan sols, interventors del barri. Si jos mal pensat, diria que aquest partit vol perdre les eleccions al barri. Però, per què, per què aquest interès en que guanyi el PSC a Sant Cosme. Per què aquest interès en què deixem de ser d'esquerres?
